A la noia de setze abrils.

Et regale 16 estreles. Mira el cel, obri molt bé els ulls i busca més enllà del món que t’envolta.

Veus aquell estel? sí, aquell , el més petit. Està  ple de somriures: els teus, els meus, els de la gent que t’estimes, els de la gent que t’estima.
Cada cop que et siga impossible treure’n un dels teus llavis,tanca els ulls, deixa que la teua imaginació òbriga poc a poc l’estel i agafe tants somriures com vulga, però, ves amb compte! No te’l deixes obert, que se’t poden escapar per sempre.

Segueixes amb els ulls tancats?Doncs ara agafa l’estrela de l’esquerra, aquella que tant brilla. Conté els somnis, tots els somnis de tota la gent de l’univers. Alguns t’agradaran, altres et faran plorar ,però pagarà la pena obrir l’estrela només per saber que existeixen.

Mira més amunt ,l’estrela que sembla més llunyana. Aquella estrela  emmagatzema les llàgrimes, llàgrimes de felicitat, de desesperació, de tristesa...totes les llàgrimes de tota la gent de l’univers. Quan tingues ganes de plorar, però no pugues fer-ho, obri l’estel de les llàgrimes, però ves amb compte, poden eixir totes, i inundar tot el planeta.

Ara, un poc més a la  dreta, veuràs l’estel que conté els ulls. Tots els ulls que et miren per protegir-te, tots els ulls que et fan sentir acompanyada. En els moments de solitud, ja saps on has d’acudir.

Al costat està l’estrela que guarda les esperances, aquelles esperances que cada cop són menys llunyanes, que algun dia seran realitat.

Eixa estrela té forma de mà, ja saps doncs, el que trobaràs en obrir-la. Mans, moltes mans, entrellaçades, separades, grans, menudes, mans que t’ajudaran a alçar-te en totes les caigudes al llarg de la teva vida. 

 Aquella que està sola,comprèn  tots els bons moments que has viscut al llarg d’aquests setze anys, no importa si són insignificants, llargs o molt curts, estan tots, tots eixos moments que d’una manera o d’un altra, t’han portat a la felicitat.

En aquell estel insignificant, el que no es veu si no poses els ulls de xinesa, caben totes les paraules, tots els mots que t’han acompanyat i t’acompanyaran sempre,eixos mots que tant t’estimes.
 
Ja t’estàs descomptant, no saps ni quants estels has vist, doncs encara te’n queden uns quants. Mira atentament aquella estrela gruixuda. En ella es troben, com guardats dins d’un bagul, empolsegats, tots els records dels teus setze anys que avui comences .Eixos records que per molt de temps que passe, sempre resistiran per tindre un lloc al teu cap. Si algun dia en perds algun, allí els trobaràs tots.

Mira fixament aquella estrela enorme tan estranya. Allí viu la imaginació. Un dels trets que et caracteritzen, i que gràcies a aquesta estrela, mai no perdràs i et guiarà per sempre.

No t’esglaies! No m’he oblidat de les il·lusions. Eixes petites lluernes que tots tenim a dintre, queden vives en aquesta estrela.

Aquell estel simbolitza la lluita, però no una lluita armada, la lluita com a constància, com a ‘’resistència’’ com a força per poder aconseguir que els somnis es facen realitat.

Ja te’n queden poquetes.
Aquell estel redó, acull milers d’orelles, orelles que t’escoltaran quan desitges que ho facen, i et deixaran en el silenci quan ho creguen necessari.

Aquella estrela indecisa, que no es sap ben bé si és menuda o és gran, simbolitza la terra. La teua terra enamorada, la que duràs al cor en cada instant.

Ara posa més atenció, aquell estel petit, el més petit de tots, sóc jo. Cada cop que el mires, recorda que vaig estar al teu costat sempre, seguint-te en tot moment. No importa la distància, el moment, el temps que ens separe, sempre em tindràs amb tu.

Per últim, l’estrela més màgica. Ets tu. Perquè tindràs els quinze estels que ja hem dit, però sobretot, et tindràs a tu mateixa. Tot et pot fallar alguna vegada en la vida, però sempre estaràs amb tu, amb el teu tu més profund. I amb això tindràs prou. Perquè saps que per damunt de tot, ets increïblement especial.


T’estime, t’estimo, t’estim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada