Intransigents, és el que ens diuen quan parlem d'açò.
Petites paraules insignificants per a alguns, monstruosos mots que ens glacen la sang.
Al principi dels principis, allà on no ens arriba la memòria, la societat somniava en aprendre. Avui, on aquell somni es pot fer realitat, la societat fuig, tanca els ulls.
Tal volta té por a aprendre, por a descobrir coses, a adonar-se que el món no és tan perfecte com creïen, a plantejar-se problemes abans inimaginables.
El problema ve quan hi ha algú que sí ho fa. Llavors, ja és considerat com Aquell que es Calfa el Cap,com Aquell que No vol ser Feliç, i no entenen que no hi ha millor plaer que una conversa plena de sospirs entre llàgrimes i riures estranys.
No, no ens creiem filòsofs,ni tampoc les persones més sabudes del mòn, és per això que som com som.
Hem tingut la sort, o la desgràcia, de seguir camins desèrtics, sense ampolles d'aigua. I ens agrada.
Ignorància, eixa és la paraula que els defineix, però, una ignorància resignada.
