Sobren les paraules ,en tenim prou amb les mirades, els petits somriures efímers,tots els moments incompresos.
Sé que ets l’única, ho sé, i tanmateix m’alegra com em dol.
Sé que no estic sola.I volia agrair-te d’alguna manera tot el que fas per mi, cada segon en què em sent acompanyada en aquest llarg camí.
Gràcies per fer-me riure cada matí.
Gràcies per entendre'm sempre, en els moments en què ni tan sols jo ho faig. Gràcies per fer-me saber que ets ahí.
Gràcies per estimar-me.
Gràcies per ser qui ets.
Tu em fas brillar els ulls, t'enduus la foscor,
em treus el neguit del pitjor malson,
calmes les tempestes,
em treus el neguit del pitjor malson,
calmes les tempestes,
i atures els vents de mitja tarda.
